La dèria del viatge

Des que vaig decidir dedicar el meu temps lliure a viatjar sempre que fos possible, tenia la sensació que mai havia viatjat abans, com si em faltés alguna cosa, però amb el temps m’he adonat que el viatge sempre ha estat present en la meva vida. [...] Després, no sé com va venir la decisió d’emprendre un viatge sola, potser perquè no tenia ningú al meu voltant que tingués la mateixa fal·lera i mai he sigut de viatges organitzats i, de cop i volta, com si em despertés d’un malson, em trobo a la mà, una autorització de permís sense sou i un vol d’anada a Singapur, i la sensació que em llenço de cap al buit, darrere la dèria de viatjar.